Com m’aixec es dematí
que an es parei don uiada,
pens en tu, amor amada,
p’es carrer i dins sa casa.
Juan, pensa que és ta mare
qui això t’envia a dir.
Dia vint de juriol
feis festa, perla garrida;
si Déu ho vol, Margalida,
tu seràs lo meu consol.
Jo i vós, estimat meu,
que estàvem d’enamorats!
Però no ho ha volgut Déu,
que mos casàssem plegats.