Considerau, bona amor,
si l’abundància us aufega;
no es fan d’aquests tractes, no,
en no esser de sa color
de sa fosca o de sa pega.
T’ets avanat per aquí
que, en sentir-te, m’aixecava,
i jo per color rallava
com a ton costat estava,
per no fer-te empegueir.
Ja sé que diràs, después,
que no m’has volguda a mi,
i jo, tant d’anar i venir,
crec que també podré dir
que no he cobrat es camí:
cinquanta sous cada mes.