Per anar a Binifaldó
han de passar per Muntanya.
El qui ho alcançarà, guanya
més honor que el Rei d’Espanya
com fa un Emperador.

Si s’estimat ho sabia,
sa intenció que jo duc!
Vaig prometre d’anar a Lluc
si prest me feia novia.

Això era un pollastre
anomenat Martí.
Feia enfadar sa mare,
no la volia Obeid.
-Clic-clic, fii meu, no hi vagis!
Cloc-cloc, fii meu, vine aquí!
-Cloc –cloc, jo vui anar-hí!
Clic-clic en el molí,
que l’era n’està plena
d’aquell blat tan fi.
-Clic-clic, fii meu, no hi vagis!
Cloc-cloc, fii meu, vine aquí!-
La molinereta arriba,
furiosa com un gri.
Li tira un cop de pedra
que es cap li migpartí.
-Cloc-cloc, fii meu, ja t’ho deia!
Clic-clic, fii meu, vine aquí!-
El fregeixen amb tomàtiga
p’ets al•lots del molí.
I ets al•lots el se mengen
amb un bon tassó de vi.
-Cloc-cloc, fii meu, jo t’ho deia!
Clic-clic, fii meu, vine aquí!