S’escolà de Biniali
amb so rector de Lloseta
menjaven es xocolate
amb pebres de cirereta.

Carabassa m’han donada,
carabassa menjaré.
Sa fia de sa donada
se casa amb un tintorer,
No et casis amb tintorer
perquè duràs ses mans brutes;
casa’t amb un velluter
i duràs bones vellutes.
No et casis amb velluter,
perquè duràs vellutons;
casa’t amb un sabater
i duràs bons retalons.
No et casis amb sabater
perquè et tirarà sa forma;
casa’t amb un escolà,
que es campanar fa bona ombra
No et casis amb escolà
perque et tirarà es batai;
casa’t amb un mariner
i duràs bons escambrais.
No et casis amb mariner
perquè jauràs tota sola,
casa’t amb un carnisser,
que te tirarà es taiant;
casa’t amb un bon bergant:
això és lo que has de mester.

De suquí veig Son Verí,
Sant Marçal, Sa Cabaneta,
jo veig Raixa i veig Raixeta,
careta de xerafí.