En teniu i no me’n dau;
per això vos diré “crica”,
perque vós, a mica a mica,
tot lo món acontentau.
A Pollença són les paumes
per una que n’he mester.
Som perseguida de Jaumes:
com un se’n va, s’altre ve.
Perque ets estada tan llesta,
una altra te’n cantaré.
Déu vuia que l’any qui ve,
si Déu ho vol i convé,
vegem sa mitjana festa.