Sa madona de Merola
enguany ha coït bon any.
Des que enterrà son company,
de nit i de dia plora.
Com som, que barataria
sa meva dona amb un porc,
i, si el me donaven mort,
es vespre ja en soparia!
Terra avorrida de Déu,
qui no fa blat ni civada:
en quatre anys que t’he sembrada
no m’has tornat lo que és meu.