Terra avorrida de Déu,
qui no fa blat ni civada:
en quatre anys que t’he sembrada
no m’has tornat lo que és meu.
Més informació
Recopilador
Rafel Ginard
Referència bibliogràfica
Cançoner Popular de Mallorca
Via d'incorporació
Transcripció edició
Classificació
Camps
Poble
Llucmajor
Núm de glosa
1086
Volum
II
Altres cançons relacionades
Casi sopes no sap fer;
sempre me crema es sofrit.
No és que no l’hi tenga dit:
-Poc foc i remenar bé!
Te volia demanar
que m’explicasses com era
que te poses sa monyera
estufada, amb esponera,
com ses cols de s’Hort des Ca.
Sa terroleta m’és fuita;
¿a on l’he d’anar a cercar?
Voldria tenir-la cuita
damunt un bocí de pa.
Tradicionari de Mallorca
