Terra avorrida de Déu,
qui no fa blat ni civada:
en quatre anys que t’he sembrada
no m’has tornat lo que és meu.
Més informació
Recopilador
Rafel Ginard
Referència bibliogràfica
Cançoner Popular de Mallorca
Via d'incorporació
Transcripció edició
Classificació
Camps
Poble
Llucmajor
Núm de glosa
1086
Volum
II
Altres cançons relacionades
Com la veig que se passeja,
tant en s’hivern com d’estiu,
Mestre Pere, vós teniu
una fia que llambreja.
Si pel cas ta mare troba
conveniències millors,
digau-li:-Preniu-les vós,
que jo vui aquest que és pobre.
Un fadrí passa i la veu
i la troba tan garrida!
I llavò tota la vida
du aquella pesada creu.
Tradicionari de Mallorca
