A la casa del meu pare, davant hi havia un pi.
La soca n’era de plata i lo brancatge d’or fi.
Damunt la branca més alta, l’àliga hi fia son niu.
De set llegos duia s’aigo per dar beure a los seus fills.
I cadagota que en queia feia moldre tres molins.
Un molia or i plata; l’altre, perles i robins,
l’altre l’amor de les dames per encativar fadrins.
De mu mare no en faç cas,
perque, com me renya, riu;
però mon pare me diu:
-Si vénc, te’n recordaràs!
La Mare de Déu de Lluc
sempre mos tanca ses portes.
Quatre volltes, quatre voltes
i a l’instant ja està batut.