Ya se van las tres Marías con tres velas encendidas
a buscar a Jesús amado. –Un por aquí n’és pasado
amb una cadena arrestado, amb una cruz en los hombros.
De piedad que he tenguda, con mi velo lo he eixugado
y le he quitado el sudor del rostro desfigurado.
-Vamos, vamos, caminemos, que, per poc que mos torbemos,
ya lo habrán crucificado. Ja li afiquen los tres clavos,
ja li peguen sa llançada a su divino costado.
Vamos, vamos, caminemos, anem-hi an el seu costat,
que la sang que derramava cau dins un càlis sagrat.
Homo qui la se beurà serà el benaventurat.
Qui la sap i no la diu, qui la sap i no la mostra,
en el judici final ja sabrà lo que li costa.
Més informació
Recopilador
Rafel Ginard
Referència bibliogràfica
Cançoner Popular de Mallorca
Via d'incorporació
Transcripció edició
Classificació
Religiosos
Poble
Artà
Rima
Assonant
Núm de glosa
258
Volum
IV
Altres cançons relacionades
Sa sogra diu que no em vol
i jo no l’he de mester:
jo hi som per un fii que té,
que es meu cor d’altre no en vol.
Com es meu padrí em servava,
que deia es Crec-en-un-Déu,
tenia dins lo cor meu
s’amor que ja em castigava.
Com jo sent o veig passar
picarol de moliner,
trec es cap en es carrer,
excuses d’aigo tirar.
Tradicionari de Mallorca
