Ya se van las tres Marías con tres velas encendidas
a buscar a Jesús amado. –Un por aquí n’és pasado
amb una cadena arrestado, amb una cruz en los hombros.
De piedad que he tenguda, con mi velo lo he eixugado
y le he quitado el sudor del rostro desfigurado.
-Vamos, vamos, caminemos, que, per poc que mos torbemos,
ya lo habrán crucificado. Ja li afiquen los tres clavos,
ja li peguen sa llançada a su divino costado.
Vamos, vamos, caminemos, anem-hi an el seu costat,
que la sang que derramava cau dins un càlis sagrat.
Homo qui la se beurà serà el benaventurat.
Qui la sap i no la diu, qui la sap i no la mostra,
en el judici final ja sabrà lo que li costa.
Més informació
Recopilador
Rafel Ginard
Referència bibliogràfica
Cançoner Popular de Mallorca
Via d'incorporació
Transcripció edició
Classificació
Religiosos
Poble
Artà
Rima
Assonant
Núm de glosa
258
Volum
IV
Altres cançons relacionades
Una olleta
molt petiteta:
no hi posen brou,
sinó carneta.
Un didal.
Vós sou sa meva costella
tant com el món durarà.
Jo i vós mos hem de casar
i n’hem d’arribar a menjar
tots dos dins una escudella.
Es sol ja se’n va a la posta
i En Juan Banya també.
Mestre Tomeu Carboner
una sola fia té
i la vol casar per força.
Tradicionari de Mallorca
