Altres cançons relacionades
S’altre vespre somiava,
bona amor, que estava amb vós;
si em dèieu: “Decantau-vós”,
llavò més m’hi arrambava.
Darrere una penya vaig possar llevat;
va sortir Mossènyer tot empastissat.
-Mossènyer, Mossènyer, ¿qui més correrà,
vós per la muntanya i jo pel lloc pla?
Vós, per la muntanya, mates trobareu,
i jo, pel lloc pla, no m’agafareu!
Jo tenc una espasa que taia cantons
i un saio-maio amb molts de botons.
A cada botó, un flor de setí.
Tot serà vostro, si em voleu a mi.
Com entrarem dins Maó
vaig dir a ses maoneses:
-Ja no hi ha com ses pageses
per tenir forta s’amor!
Tradicionari de Mallorca
