Mu mare, vui aspiar
sa fuada que heu filada,
i en haver-la aspiada
llavò la vui debanar.
A damunt s’esquena hi tenc
un ca de bou que em mossega
i em fa rentar llana negra;
vuit dies ha que el mantenc.
Viuda som de marit viu;
mon marit per mar navega;
com la cadernera, aplega
busques per dur en es niu.