’Vui és es dijous jarder i n’és dia de fer bulla; jo, qui tenc una capulla, me’n vaig, i la’m posaré.
Dijous llarder
Artà
D’una pala fan un forn i d’un forn, una fornera. Pin, pon, fuera!
Es tort Mates se pensava que el farien regidor, i el feren escurador de secretes de la Sala.
Ses pubiletes són guapes perque tenen heretat: jo ho puc dir, qui en som passat, que n’hi ha moltes de flaques.
