Altres cançons relacionades
El sol romangué esclipsat
com va veure s’altre sol;
se pensava esser tot sol
i foren dos sols plegats.
Una fadrina, quan fila,
dins ses mans hi té un bastó.
Diràs an es companyó
que me duga un mocador
d’aquells garrits, de llamina.
El qui a l’aire fa un ball,
no té por d’encalladors.
El Papa, tan poderós,
¿no faria que jo i vós
refermàssem ses amors,
i cada uiada que fos
com empedrat de metrall?
Tradicionari de Mallorca
