Si ses uiades que don
a un pi, en veure pinar,
a tu les te pogués dar,
sempre em veurien anar
s’homo més content del món.

Diràs a sa majorala
de can Xalet d’Aumadrà
que En Miquel Magrana està
com un colom ferit d’ala.

A Son Perot Alomar
hi habita una senyora
qui an es potecari dóna,
rallant amb ell qualque estona,
més aliment que es menjar.