Que té de manya es ferrer
de picar damunt s’encruia!
Encara que es vei no ho vuia,
’ximateix m’hi casaré.
Més informació
Recopilador
Rafel Ginard
Referència bibliogràfica
Cançoner Popular de Mallorca
Via d'incorporació
Transcripció edició
Classificació
Casament. Noces. Dot
Poble
Llubí
Núm de glosa
1666
Volum
III
Altres cançons relacionades
¿No teniu cap panadota
o flaó esfloveiat
per dar an aquest afamat
que de venir s’és deixat
i n’ha feta bancarrota?
Una altra vegada he estat
més enamorada que ara,
però no n’era tan mala
com ara, ni la mitat.
Si us diuen que som casada
amb viudo, no seré jo:
mai m’ha agradat una flor
que altri l’haja olorada.
Tradicionari de Mallorca
