Que té de manya es ferrer
de picar damunt s’encruia!
Encara que es vei no ho vuia,
’ximateix m’hi casaré.
Rafel Ginard
Cançoner Popular de Mallorca
Transcripció edició
Casament. Noces. Dot
Llubí
1666
III
Sa mare, vós governau
aquest preciós jardí;
es meus comptes són així:
que, en tornar venir a Llubí,
d’ell m’entregareu sa clau.
Si no te’n fosses anada
de ca es capellà Perot,
no fosses perdut sa dot,
capbuit!, que el tio et deixava.
A Búger són bugerrons,
ja no ho han de demanar:
allà tenen ses figueres
a damunt es campanar.
Ses pobres figueroleres
amunt s’hauran d’enfilar.