Sa fia del Rei no canta
per dues intencions:
una, que no té cantera;
s’altra, que no sap cançons.

Cançons a dobler, dobler,
qualsevol hora en faria;
gens me preocuparia
si s’anyada vengués be.

D’edat de quinze anys he estat
amb una grossa quimera:
tot això serà casera
que jo duc a dins es cap.
Jo veig bé que, si no em cas,
no faré cap obra bona,
que s’homo que té una dona
en pot treure lo que vol.
jeuen plegats en sa nit,
i això se diu bona vida!
I, si ella és un poc garrida,
llavò si que va de bo!
Si no vos agrada això,
però m’agrada a mi!
Un temps com era fadrí,
jo me vaig veure a tenir
doblers tants com n evolia
i un criatque me servia
de concert i no sé què.
I, ara que me trob pare,
n’he perdut el món de vista
i pas sa vida molt trista,
perque tenc desset infats
femelles, i no sé quants,
i no s’hi poren oir
Bon carai, que si fos ara,
que s’hagués de succeir!...
-¿Que no sabeu, mon germà
que tothom ho vol provar?