Fadrina qui guapa va
de mans d’altri ben posada,
ja ho serà desgraciada,
segons qui caurà!
Si cau en sa meva mà,
tendrà ventura de ca:
bastonades i poc pa
i sa feina carregada.

Carta, ves-te’n i no esperes
ningú que tenga es pas curt;
fé es joc d’es cavall que surt
en es Born a fer carreres.

L’amo En Pere té un gorà
de primera, de primera:
en sentir olor de somera,
ja no el poden aturar.
En es barranc de Morell
s’animal tot reposat
li va fer pegar un esclat
que se foradà sa pell.
Considerau quin bordell,
amb so barram rebentat!
Seguí es mateix camí,
mentres sa nina plorava
i sa mare que resava,
no el veureu tornar venir.
Com fou en es planiol,
suabaix de ses costetes,
l’envestiren ses mongetes
i ja el se’n duien al vol.
L’amo En Roig, allà tot sol,
en tirava, de canyetes!