Jo no faç cas, estimada,
que amb altre us devertigueu,
solament que en mi penseu
s’hora més acostumada.

Ma sogra, si vos moriu,
a l’infern jaureu calenta,
perque donau mal exemple
a un sol fii que teniu.

Com fou davant can Xeret,
es porc va pegar grunyit:
-Adiós, Toni Garrit;
comana’m molt En Matxet!-
A davant ca N’Amadora,
es ruc se va renegar;
no s’aturava de dar
mossegades a sa coa.
I en es quatre cantons
de ca l’amo En Biel Bou,
hi havia tant de renou
que ell no en en va voler passar.
-Tu, ¿que ets En Toni Garrit,
aquell tan republicà?
Faràs beseta a ballar;
tu no ets d’e s nostro partit!-
L’amo diu an es ruquet:
-¿Que no t’han donat menjar
ni t’han menat a abeurar?
-Ell no m’han donat menjar,
ni dit si tenia set.-
Es dimecres vaig sentir
un renou davant cameva:
va esser sa meva porcella
que deia: -Vui tornar aquí!