L’amo En Llucià,
mon pare m’envia
que em doneu sa fia,
que m’he de casar.

¿Saps què has de dir a ta mare?
Que s’empatx del seu redol,
que, si per nora no em vol,
jo encara no hi som anada:
que n’estic ben afrontada
que un fii seu m’haja mirada
tant per s’ombra com p’es sol.

D’aquest ramellet florit
que teniu en sa mà dreta,
una rosa, estimadeta;
que el món, per mi, ha finit.