Sa meva dona, en fer sol,
és afectada de jeure,
i llavò, com s’ha d’asseure,
li he de regar es trispol.
Fadrina que s’enamora
d’un fadrí que sols no hi va,
mereixeria fermar,
com s’ase, a sa menjadora.
De la flor surten espines;
de les espines, la flor;
i ses parauletes fines,
per tu, surten del meu cor.