Es fadrins de Marratxí
duen sa beca girada
i sabata ripuntada
i guardapits de xelí.

Si em dius “borda”, no em sap greu,
perque Déu m’hi ha criada.
Per ventura era ton pare
es qui va enganar mu mare
per fer ofenses a Déu.

Oh carrer de ma alegria!
Si no ho ets, ho ets estat.
Com jo estava enamorat,
d’un cap a s’altre corria.