Altres cançons relacionades
D’onsevulla véngui es vent,
la Mare de Déu s’acosta.
En tornar mala resposta
un missatge ja és dolent.
Ella se renta sa cara
amb un pedaç de drap nou,
i, com sa cara li cou,
-Duis-me, sa cotna, mu mare!
Jo t’estim, però m’ho call,
i s’amor més me revé;
me’n pren com lo formiguer
que crema davall davall.
Tradicionari de Mallorca
