Ella se renta sa cara
amb un pedaç de drap nou,
i, com sa cara li cou,
-Duis-me, sa cotna, mu mare!
Més informació
Recopilador
Rafel Ginard
Referència bibliogràfica
Cançoner Popular de Mallorca
Via d'incorporació
Transcripció edició
Classificació
Vanaglòria. Presumpció
Poble
Llucmajor
Núm de glosa
1251
Volum
III
Altres cançons relacionades
Al•lota encassota,
tu ets d’Es Llombards:
¿vols venir dimecres
i amb mi et casaràs?
Es sol ja se’n va a la posta
i sa lluna an es ponent;
fadrí qui no du present,
no té feines a ca nostra.
Si guerrera m’has donada,
si t’agrada, pots seguir,
però te vui advertir:
ves alerta que a la fi
sa xeixa que has de coir
no es convertesca en civada.
Saps que en haver-la tastada
tendràs sa boca amargada
i no et valdrà s’escopir!
Tradicionari de Mallorca
