-¿Vols-me dir, Josep Vivó,
tu qui vas captant pel món,
de tramuntana a mitjorn,
si aplegues per un panxó?
-Pocs n’hi ha qui s’entretenen
en fer-me la caridat,
perque molts han afinat
que lo que donen, no ho tenen.
-¿Vós que sou sa seva fia
de Mestre Josep Vivó,
d’aquell qui té tremolor
i com dorm, sempre somia?
-Si que ho som, sa seva fia,
per defensar-lo, si perd.
HI veu més ell, com somia,
que vós com estau despert!
Vària
Artà
Assonant
Mereixeu passejar-vós
amb dosser i tabernacle.
Jo no ho trob ningun miracle,
que s’enamorin de vós.
Sabràs que t’he volgut bé;
t’he estimat més que ta mare;
però tant he mudat ara,
que, si et dauraven d’or, encara,
per mi no vals cap dobler.
En mudar-me sa camia
jo ho tenc per un vestit nou.
Si vos rob sa vostra fia,
que no vos vénga de nou.