-¿Vols-me dir, Josep Vivó,
tu qui vas captant pel món,
de tramuntana a mitjorn,
si aplegues per un panxó?
-Pocs n’hi ha qui s’entretenen
en fer-me la caridat,
perque molts han afinat
que lo que donen, no ho tenen.
-¿Vós que sou sa seva fia
de Mestre Josep Vivó,
d’aquell qui té tremolor
i com dorm, sempre somia?
-Si que ho som, sa seva fia,
per defensar-lo, si perd.
HI veu més ell, com somia,
que vós com estau despert!
Més informació
Recopilador
Rafel Ginard
Referència bibliogràfica
Cançoner Popular de Mallorca
Via d'incorporació
Transcripció edició
Classificació
Vària
Poble
Artà
Rima
Assonant
Núm de glosa
13
Volum
IV
Altres cançons relacionades
A Son Uiastre no hi ha
caixa, pastera ni llit,
sinó un paper escrit
de deutes que han de pagar.
Espanya, per natural,
passarà mala ventura:
un menja, s’altre dejuna,
i això resulta més mal
que un cop de vent de mestral
a l’abre que está en tenrura.
Amor amb amor se paga;
ja no hi ha paga millor.
¿Voleu esser ben pagada?
Pagau amor amb amor.
Tradicionari de Mallorca
