Com jo veig sa bancalada,
ver-me casat me sap greu:
això n’és maina de Déu
que del cel ha davallada!
Noltros venim de coir
es sementer d’ets Olors.
A s’oli el fa molt hermós
s’oliva ran d’es camí.
S’al•lota un dia em va dir
que qui trenca es vidre, el paga.
Quina beguda més agra
per al qui l’ha de sufrir!