Espanya, per natural,
passarà mala ventura:
un menja, s’altre dejuna,
i això resulta més mal
que un cop de vent de mestral
a l’abre que está en tenrura.
Rafel Ginard
Cançoner Popular de Mallorca
Transcripció edició
Espanya en general
Artà
20
III
Un fadrinet, com se’n va
diu a s’al.lota: -¿Que véns?
-Si mudes de pensaments,
mal te toc aire, en tornar!
D’aigo d’aqueixa cantina,
jo en beuria sense set.
¿Vols-me’n dar un poalet
amb ses teves mans, Tonina?
Vaig néixer dins un corral
d’un conco meu qui és xueta,
davall una figuereta,
i dins una senaieta
em varen dur a l’hospital.
Considerau cada qual
quina dona m’ha d’admetre,
en no esser borda o xueta
o tocada d’algun mal.