Al qui de mi ha rallat,
al qui ralla i no s’atura,
Déu li do tanta ventura
com el qui neix i no sura
i se mor desesperat.

El qui pensa no morir,
viu errat i se n’engana;
la Mort hi passa plana,
i amb dos cops de campana
d’aquest món hem de sortir.

Si t’ha agafada enyorança
i amb ell vols conversar,
envia’l a demanar,
si no, ves-lo a cercar,
que és entrada aqueixa usança.