Al qui de mi ha rallat,
al qui ralla i no s’atura,
Déu li do tanta ventura
com el qui neix i no sura
i se mor desesperat.
Més informació
Recopilador
Rafel Ginard
Referència bibliogràfica
Cançoner Popular de Mallorca
Via d'incorporació
Transcripció edició
Classificació
Satíriques
Poble
Campos
Núm de glosa
103
Volum
II
Altres cançons relacionades
Sa tonada d’es segar
l’havien arraconada,
i a Llucmajor l’han trobada,
i ara tothom la fa.
¿Voleu que us cont sa passada
de mestre Juan Lleó?
Va tancar amb barra i biuló
per ablanir s’escarpó
a sa fia i a sa mare.
I En Toniet s’ho mirava
arrufat a un racó.
Girau-vos an es ponent
i veureu s’estel amb coa.
Per ses dones sa filoa
i p’ets homos s’aigordent.
Tradicionari de Mallorca
