Al qui de mi ha rallat,
al qui ralla i no s’atura,
Déu li do tanta ventura
com el qui neix i no sura
i se mor desesperat.
Més informació
Recopilador
Rafel Ginard
Referència bibliogràfica
Cançoner Popular de Mallorca
Via d'incorporació
Transcripció edició
Classificació
Satíriques
Poble
Campos
Núm de glosa
103
Volum
II
Altres cançons relacionades
Mu mare em dugué a Sant Blai
perque aprengués de parlar,
i ara m’hi vol tornar
perque diu que no call mai.
Polònia, es teu compare
d’es cantó d’es Vaqueret
és un jove petitet
un poc morenet de cara.
Ja és migdia, ja és migdia,
i si no ho és, ja ho serà.
Jo me’n vaig a menjar pa;
¿tu que no hi véns, Margalida?
Tradicionari de Mallorca
