Voldria que sa meva amor,
en tornar xerrar de mi,
la picàs un escorpí
i que li fes un cocó
tan enfondo i tan rodó
com es pou de Son Marí.
Més informació
Recopilador
Rafel Ginard
Referència bibliogràfica
Cançoner Popular de Mallorca
Via d'incorporació
Transcripció edició
Classificació
Son Marí
Poble
Artà
Núm de glosa
1502
Volum
III
Altres cançons relacionades
Sa boira d’es dematí
s’és convertida en solei.
Jo dic an es meu parei:
-Fiet, no tens més remei
que tirar i dur-me’n a mi.
Com veig estepa florida,
corrents vaig a girar-lè,
perque sé que hi sol haver,
davall, qualque margalida.
A’s cap d’amunt de la vila
hi tenc posat mon voler;
cosa bona hi deu haver,
perque tothom s’hi retira.
Tradicionari de Mallorca
