Voldria que sa meva amor,
en tornar xerrar de mi,
la picàs un escorpí
i que li fes un cocó
tan enfondo i tan rodó
com es pou de Son Marí.
Més informació
Recopilador
Rafel Ginard
Referència bibliogràfica
Cançoner Popular de Mallorca
Via d'incorporació
Transcripció edició
Classificació
Son Marí
Poble
Artà
Núm de glosa
1502
Volum
III
Altres cançons relacionades
¿Te pensaves tornar-hí,
blanca com a flor de lliri?
Debades passes martiri:
qui no hi neix, no hi pot morir.
Com sa veinada em dirà:
-Dona’m un poc d’oliet-,
jo li respondré tot dret:
-Saps que en tenia, de fred,
per dins aquell olivar!
Ses ungles hi vaig deixar:
si les vols anar a cercar,
ja te’n donaré un poquet.
Si és gallarda i elegant,
no la gosaràs deixar:
tendràs por que, en no mirar,
no la’t llevin de davant.
Tradicionari de Mallorca
