Jo tenc una sogra
molt endimoniada
d’aquelels qui dormen
i resen tan fi.
A sa seva fia
jo l’he festejada
i la vaig a veure
cada dematí.
Un pic, molt enrabiada,
me va pitjar darrere
i me’n va entaferra una,
i, així com no feia lluna,
me’n vaig porer escapar.
Jo no sé com vostra mare
tan hermosa vos tengué;
vos tengué baix d’un dosser
voltat de fuies de parra.
Ditxós poble d’Alaró,
no patirà ric ni pobre.
En Llesca va anar a Sa Cova
i va trobar paparró.