Jo som aquell farolista
de sa vorera de mar;
jo i tu mos hem de casar,
mirai de la meva vista.
Sa mare, vós governau
aquest preciós jardí;
es meus comptes són així:
que, en tornar venir a Llubí,
d’ell m’entregareu sa clau.
En Juan de sa Font Santa
segava sense calçons
i jugava a conions
un dia amb una berganta.