Marget, jo t’ho dic de bo,
no et dic paraules secretes.
Voldria ses deu pessetes
li fossen cent baionetes
aficades en es cor.
Saps que hem rigut
amb En Ferragut!
Saps que hem rigut
amb En Paripoi!
Hem menjat fonoi
fins que n’hem volgut.
Es carrer de S’Arraval
un temps me dava alegria,
i ara, de cada dia,
per mi, que va mortal!