Com foren a S’Arraval
qui estaven per a partir,
respongué sa d’es molí:
-Mos n’haurem de dur es vi.
Per cada una, un barral.
De sobrassada torrada
berenam es dematí,
pa de blat de coll-rocí
i llavò xeixa mesclada.
A darrere, una truitada
que mos dóna sa criada,
perquè ets ous que li fan ara,
no los poren esvair.
I llavonses un bon vi
de sa bóta congrenyada.
Si te’n vas, que n’és de plànyer!
Ma vida s’acabarà.
Malhaja qui va posar
s’usança d’anar a Muntanya!