Vénguen, vénguen ses panades, es crespells i es flaons! A una altra banda ens esperen per cantar aqueixes cançons.
Panades
Esporles
Sól•lera, sól•lera, de s’enamorada. Si la fos vista, l’haguera agafada.
Diuen que es riure i folgar és un punt de passatemps. Si et cases i no l’avens, mon conhort serà plorar.
En veure puig o muntanya o pellissa de pastor, ja pens en sa meva amor que habita dins sa muntanya.
