Na Rafelona deu dir:
Mon cor rebenta de pena.
Oh, Miquel de sa Fontella,
jo i tu ens hem de despedir.
Ja sé que ta mare teva
no vol que véngues aquí;
no sé si has sentit a dir
que tampoc no ho vol sa meva.
Tres persones i un sol Déu
hi ha, reals i distintes.
Catalina, enc que te pintes,
En Jaume no serà es teu.