Un temps, amb dues llenderes,
duien es dengue lligat,
i ara ses jornaleres
hi duen floc encarnat.
Com vaig rebre, mirai meu,
aquella carta d’amors,
tenia dos confessors
que em deien coses tots dos,
i em vengué ben primorós
de donar l’ànima a Déu.
Tres persones i un sol Déu
hi ha, reals i distintes.
Catalina, enc que te pintes,
En Jaume no serà es teu.