Com fórem dins la badia,
que mos n’anàvem en cós,
plorant vos deia “adiós”
d’es cap d’es moll l’amor mia.

El Bon Jesús les veu totes;
cap n’hi ha poren amagar.
Aqueix jove es deu pensar
que, com ell se morirà,
hauran dat l’infern a rotes.
No les hauran dades totes:
una per ell n’hi haurà,
i allà li faran ballar
danses, boleros i cotes.

En Juan, quan va arribar,
va dir:- Mumare, jo vengo.
-Oh, fii meu, jo no t’entengo
si no mudes de parlar!-
En Juan, quan va arribar,
va dir; -Mumare, jo soy!
Sa mare diu: -Bon refoi!
Ja te pots anar a mudar!-
En Juan, com va arribar,
amb aquelles sabatotes,
encalçava ses al•lotes
per darrere es campanar.
Sa mare li va pegar
amb so mànec de sa granera,
va trencar sa greixonera
i no pogueren sopar.
En Juan, com va arribar,
va trobra sa mare morta
i es saig darrere sa porta
que el volia penyorar.