Un pescador a l’artet
no pot morir de veiesa:
que, si d’hivern té peresa,
no agafarà cap gerret.
Ja diràs a lo meu bé,
que n’és a fora Mallorca,
que d’anar-hi estic resolta,
si mon pare m’ho comporta,
vestida de mariner.
Quan trenca s'auba d'es dia,
jo em pos a considerar;
dic: “Senyor, ¿on deu estar
sa prenda que em va llevar
tota sa meva alegria?”
Que, si Déu me obeïa,
p'es sol li enviaria
tot lo que m'he de menjar,
sols per porer demostrar
lo que el meu cor t'aprecia.