Sa jota de sa potada
n’hi ha qui la ballen bé,
emperò jo no la sé,
perquè no la m’han mostrada.
Entre les vuit i les nou
entràrem en bateria
i entre le onze i migdia
moltes mares hi havia
que es podien posar dol.
No podien veure es sol,
de fum de s’artilleria.
Quan trenca s'auba d'es dia,
jo em pos a considerar;
dic: “Senyor, ¿on deu estar
sa prenda que em va llevar
tota sa meva alegria?”
Que, si Déu me obeïa,
p'es sol li enviaria
tot lo que m'he de menjar,
sols per porer demostrar
lo que el meu cor t'aprecia.