Una dona qui porgava
i porgava amb un garbell,
s’aixecava i s’abaixava
mostrant-mos Son Ferrandell.
Bé puc dir que hi he caigut,
amb sa dona malambrosa:
no té fus ni té filosa,
i en sentir es corn, jo corre
perque no l’hagen venut.
Picó picava:
Miró mirava;
Fuster enclavava;
Pomar duia sa bandera,
i tot eren xuetes
que li corrien darrera.