Mu mare sempre m’exhorta
i m’ho diu ben clar i llampant:
−¿Com t’ets entristida tant?
Tu fas cara de mig morta!
De cada part ne ve una ona
i a tu no te veig venir.
Ja m’enviaràs a dir
què et passa devers Girona.
Aqueixa jove mereix.
la terra per on camina,
daurar-la de plata fina
o d’or, que més gallard és.