Vaig néixer dins un corral
d’un conco meu qui és xueta,
davall una figuereta,
i dins una senaieta
em varen dur a l’hospital.
Considerau cada qual
quina dona m’ha d’admetre,
en no esser borda o xueta
o tocada d’algun mal.
Rafel Ginard
Cançoner Popular de Mallorca
Transcripció edició
Satíriques
Artà
819
II
Jo no tenc pare ni mare;
després de Déu som tot sol.
En veure dona dur dol,
és temps de préssecs, com ara.
Déu vuia que bon temps faça,
Déu vuia que el faça bo,
Déu vuia que t’enquantr jo
a carreró que no passa.
En Juan i En Macià
mos desferen sa caçada;
trobaren sa sobrassada,
no la se varen menjar.