Vaig néixer capell posat,
tota la vida l’he duit,
i, des que es capell m’és fuit,
no he begut ni he menjat.
Una gla.
Rafel Ginard
Cançoner Popular de Mallorca
Transcripció edició
Endevinalles
Llucmajor
46
II
Jo voldria, jo voldria,
jo voldria, jo voldré:
el cel com me moriria,
el cel com me moriré.
Si és gallarda, ¿qui la guarda?
Si és rica, ¿qui la sofreix?
Si és pobra, ¿qui la vesteix?
Si és lletja, ¿qui s’hi arramba?
Això que és caigut, ¿saps què és?
Un tros de bugaderia;
i qui ho mira, par que sia
s’entrada de ca es Marquès.