Caramixa, tira avall,
tu que tens tanta seguera,
que per aqueixa vorera,
tot jeu com una llitera:
no en sortiria un cavall.
Es dia que plou i trona,
s’aigo fa un saragai.
Jo no em cansaria mai
de rallar amb s’amor bona.
Sa madona em diu: -Tomeu,
si l’amo meu se moria,
pens que amb tu me casaria,
tant m’agrada es viure teu!