La Seu és parròqui ’gran
i d’estiu no hi sol fer fred.
En es carrer d’En Batlet
sentaré una paret
que es gendres no hi botaran.
De sa llenya fan sa cendra;
a molts ho he sentit dir.
En veritat m’heu de dir,
madona de can Marí,
si jo vos agrad per gendre.
Reparen en voler-mè
perque diuen que som vei,
i jo em trob com un clavell
que està a punt de badar-sè.