La Mare de Déu del Carme
està darrere es Collet.
Tonineta, recordè’t
d’aquell Jove que nom Jaume.

La planc, pobra joveneta,
es disgust que va tenir
quan son pare li va dir:
-¿A on és sa cadeneta?
-Mon pare, jo l’he perduda
per s’olivar del Cocó,
i annat darrere un falcó
tan sols no me n’he temuda.
Mon pare, vos ho vui dir
a vós, que vos hi importa:
per un forat de sa porta,
l’he donada a un fadrí.
Un fadrí me té lligada
i anit ha de venir.
(Reina del cel coronada,
anau-li a sortir a camí.)
I mumareta endolada
amb sa tomba destapada
per enterrar-m’hi a mi.
I llavonses podreu dir
que n’he mort enamorada,
’namorada d’un fadrí.

P’es maig, cireres;
d’estiu, cigales.
Un tord sense ales,
no pot volar.
A casa que no hi ha pa,
no estan contents.
A una jaia sense dents,
dau-li pa moll.
Una gerra sense coll,
no està acabada.
Una bota buidada
no ha mester punyir.
Qui s’aixeca dematí,
pixa allà on vol.
Un llum en es sol
no fa claror.
Un homo traïdor
fa dues cares.
Ses torrentades
van per avall.
Un fadrí dins un ball,
va erugat.
Un homo gat,
camina tort.
No hi ha com la mort
per fer plorar.
Les regles d’Espanya
totes són així.