Al qui passa mal de ventre,
jo sé què és bo donar-lí:
un poc de fenoi marí
mesclat amb aigo calenta.
Quan me festejaves, deies:
-Si jo t’arrib a alcançar,
no te deixaré tocar
de peus en terra.-¿I ho creies?
Maciana, empeny, empeny!
Empeny, empeny, Maciana!
Com ses cabres trauran llana
ses dones cobraran seny.