Tenc s’escopeta parada
i no sé si farà tro.
Lo que em dóna pena a jo,
que hi ha més redols que cor
i la gent ja està cansada.
Sa meva dona era Rosa
i me deixà set ramells:
tres roses, quatre clavells,
i em va dir que cuidàs d’ells:
“Jo no et coman altra cosa “.
Dues amigues sens fi,
com jo i tu, no n’hi ha hagudes.
Si no mos morim ningunes,
¿qui mos porà departir?