Tenc s’escopeta parada
i no sé si farà tro.
Lo que em dóna pena a jo,
que hi ha més redols que cor
i la gent ja està cansada.
Rafel Ginard
Cançoner Popular de Mallorca
Transcripció edició
Segada
Sineu
695
II
Dues amigues sens fi,
com jo i tu, no n’hi ha hagudes.
Si no mos morim ningunes,
¿qui mos porà departir?
Si voleu llavor d’espina,
a Son Mascaró n’hi ha:
vós allà poreu triar,
n’hi ha de comun i de fina.
Com Adam va haver pecat,
el Pare Etern li va dir:
“Surt del preciós jardí
a on t’havia posat;
i ara estaràs obligat
a tots es trebais sofrir,
i llavonses a morir,
que és un dolor molt pesat”.