Una fadrineta un dia
d’enamorada plorava
d’un fadrí qui sols no hi ‘nava
ni intenció no hi tenia.
Una cosa llarga,
llarga delutxida,
la maneja una fadrina
i fa xiga barrigat.
Una filosa.
Bona nit, clavell florit,
tu m’has de desenganar;
ton intent m’has d’explicar
i no pot passar d’anit.
Jo n’estic entressentit
que un jovenet molt polit
de tu se va enamonar.
¿Saps què m’hauries de dar?
Per firma d’un capellà
un full de paper escrit;
s’anell de casar en es dit
jo el t’hi voldria posar,
per porer-me passejar
i plegats podríem estar
tant de dia com de nit.
Vet aquí es desig complit
que jo n’esper alcançar.