Es dissabtes les veureu
totes envermeionades,
amb ses colors manllevades,
fadrines arreu arreu.

Jo cercaré una corda
llarga, que farà temor.
Es qui no creurà es senyor,
el posarem a un racó
o dret darrere sa porta.

Es comte Puig és ton pare
i és marquès de Solleric,
i jo, qui som pobra, dic
que empegueïda n’estic
d’esser nora de ton pare.