Un vespre, devers la una, quan me’n vaig anar a colgar, jo vaig veure emmidonar dues joves a sa lluna. De ses dues, n’hi ha una qui es `midó li sortí clar.
Rafel Ginard
Cançoner Popular de Mallorca
Transcripció edició
Emmidonar
Sant Joan
103
II
L’amo de Son Garrover sa veritat la diu tota i sa llengo dins sa boca molt amagada està bé.
A poc poc, madò Mairata, no comenceu a mentir: ¿a ell no li agrada es vi, i cada vespre s’engata?
Jo em pensava que es glosar era de persones llestes: ell és un destorbafestes, destorba i fa destorbar.