Molt bé sies arribat;
i ara vos diré a on:
a’s cap d’allà d’aquest món
i a unes forques penjat,
i es cap desseperat
i es budells a dins es forn.
Què has de dir! què has de xerrar!
Que ets de murmurar sa gent!
Tu n’ets un pedaç dolent
que rossega p’es torrent;
sols no paga s’aixecar!
Per soques i per parets,
per galeres i clapers,
taiau verducs i batzers;
l’amo vol es racons nets.