Un temps vèiem al•lotetes
que jugaven p’es carrer,
i ara ja les fan fer
ventadors i senaietes,
i, si guanyen tres pessetes,
es diumenges cauen bé.
Rafel Ginard
Cançoner Popular de Mallorca
Transcripció edició
Senalleters
Artà
646
II
Una jovençana i bella
va sentir un pet rument.
Li donaren entenent
que l’havien fet per ella.
A ca’s Batle se’n va anar
carregada de malícia:
-Senyor Batle, feis justícia:
que aturin es petejar.-
Es batle li diu: -Grossera,
veiam com l’aturaràs!
’No ser que posis es nas
en es forat de darrere!
-Llorença, cara de pensa,
¿qui t’ha duit la vermeior?
-Un jovenet de Pollença
la m’ha duita, i a tu no.
Un vespre de llamps i trons
un fadrí no té peresa,
perque sa naturalesa
tira més que dos muls bons.